Mestre per vocació, mai va arribar a exercir perquè pel camí es va creuar amb el teatre. Quan va pujar per primera vegada a un escenari, va descobrir que fer riure al públic és tan màgic com l’escombra d’una bruixa o la vareta d’una fada, però et transporta molt més lluny.

La seva mare, el seu pare i la seva germana sempre li deien que era un pallasso, i s’ho va creure. Un dia es va posar un nas vermell i no ha deixat de dur-lo per fer riure i per veure la vida amb ell. Diu que, així, viure al món és molt més divertit.

Va començar a escriure teatre destinat al públic infantil. I contes, molts contes. Li fascina escriure perquè li permet crear mons nous plens de riures i emocions. Ha publicat obres de teatre destinades al públic infantil i familiar i un manual de teatre, per totes les edats, en què ens ensenya com explicar contes i ens endinsa al món de la dramatúrgia i del clown. Així mateix, també ha publicat diversos àlbums il•lustrats.